Agenda
Notícies
25/01/2012
Crònica excursió Montsant sud: graus i masos
Tornem a fer una de les primeres excursions de l'any al Montsant. És una molt bona manera de començar-lo perquè aquesta muntanya sembla oferir infinites possibilitats per fer itineraris i sempre ens reserva sorpreses en forma de llocs bonics per descobrir i per on caminar.
Aquest cop començàvem l'excursió a la Cartoixa d'Escaladei, identificada pel saber popular amb l'escala de Déu (scala dei) per les llumetes que es veien a la muntanya de nit i que, en realitat, podrien ser els propis cartoixans que pujaven a buscar aliments (els tindrien guardats muntanya amunt).
Després d'una primera pujadeta... ens trobem baixant! El nostre guia, l'amic Pere, ens comenta, tot rient, que no ens preocupéssim, que ens esperaven dos graus. Dit i fet. El primer d'ells és el pas de l'Ase, que tot i ser breu, sorprèn per la forta pendent, en un tram de l'itinerari difícil de seguir perquè el camí ha quedat pràcticament esborrat. De fet, vam saber identificar i seguir aquest camí gràcies a la prèvia de l'excursió que havia fet el Club. Seguim el GR 171 (camí dels cartoixans) fins al Mas de Forçans, on esmorzem al pedrís de la bassa.
Després, enfilem el Grau de l'Enderrocada, un dels trams més tècnics del dia, i arribem a la Cova dels Lladres, on fem la fotografia de grup. Seguim un tram del Barranc de la Martorella i el deixem per pujar al Mas de l'Estrem, que ens ofereix vistes de tot el Priorat i de la cresteta dels Codinals, el Cairat i la carena de la Punta del Boter. Després de fer unes quantes fotografies del paisatge, sortim del mas del Caixer seguint la pista que puja de l'ermita de la Foia. Al collet de la Barraca de Grifoll deixem la pista i seguim un sender que va resseguint el perfil del cingle fins a trobar el Grau del Caixer, que baixem fins a retrobar el GR 171. Estant a 4 km de Cabacés, poble que vam transitar en una bonica excursió l'any passat, seguim el camí en direcció contrària al poble i retrobem el Mas de Forçans. Després, passem prop de les runes del Mas Blanc i seguim la pista fins al Mas de Sant Antoni (antic veïnat de Montalt).
En aquest punt de l'excursió, pensada per al dia sencer, arriba el migdia i anem molt bé de temps perquè el grup ha dut un bon ritme i, sobretot, perquè els passos més tècnics els hem fet ràpidament. Es nota que no és la primera excursió que fem i que, malgrat les vacances, no se'ns ha oblidat com caminar a la muntanya. Amb aquesta tranquil·litat, dinem a la Font i bassa del Mas de Sant Antoni, amb vistes a les cingleres del Racó de Missa i de La Morera i, damunt mateix, el grau de l'Escletxa.
La tornada a la Cartoixa, per pista i retallant per la drecera, és fàcil i hi trobem el forn de calç del Rosalí i l'ermita de la Pietat. Ja som altre cop al punt d'inici amb ganes de tornar aviat al Monstant, en un altre itinerari que segur que ens sorprèn gratament.
Pere i Edgard
Aquest cop començàvem l'excursió a la Cartoixa d'Escaladei, identificada pel saber popular amb l'escala de Déu (scala dei) per les llumetes que es veien a la muntanya de nit i que, en realitat, podrien ser els propis cartoixans que pujaven a buscar aliments (els tindrien guardats muntanya amunt).
Després d'una primera pujadeta... ens trobem baixant! El nostre guia, l'amic Pere, ens comenta, tot rient, que no ens preocupéssim, que ens esperaven dos graus. Dit i fet. El primer d'ells és el pas de l'Ase, que tot i ser breu, sorprèn per la forta pendent, en un tram de l'itinerari difícil de seguir perquè el camí ha quedat pràcticament esborrat. De fet, vam saber identificar i seguir aquest camí gràcies a la prèvia de l'excursió que havia fet el Club. Seguim el GR 171 (camí dels cartoixans) fins al Mas de Forçans, on esmorzem al pedrís de la bassa.
Després, enfilem el Grau de l'Enderrocada, un dels trams més tècnics del dia, i arribem a la Cova dels Lladres, on fem la fotografia de grup. Seguim un tram del Barranc de la Martorella i el deixem per pujar al Mas de l'Estrem, que ens ofereix vistes de tot el Priorat i de la cresteta dels Codinals, el Cairat i la carena de la Punta del Boter. Després de fer unes quantes fotografies del paisatge, sortim del mas del Caixer seguint la pista que puja de l'ermita de la Foia. Al collet de la Barraca de Grifoll deixem la pista i seguim un sender que va resseguint el perfil del cingle fins a trobar el Grau del Caixer, que baixem fins a retrobar el GR 171. Estant a 4 km de Cabacés, poble que vam transitar en una bonica excursió l'any passat, seguim el camí en direcció contrària al poble i retrobem el Mas de Forçans. Després, passem prop de les runes del Mas Blanc i seguim la pista fins al Mas de Sant Antoni (antic veïnat de Montalt).
En aquest punt de l'excursió, pensada per al dia sencer, arriba el migdia i anem molt bé de temps perquè el grup ha dut un bon ritme i, sobretot, perquè els passos més tècnics els hem fet ràpidament. Es nota que no és la primera excursió que fem i que, malgrat les vacances, no se'ns ha oblidat com caminar a la muntanya. Amb aquesta tranquil·litat, dinem a la Font i bassa del Mas de Sant Antoni, amb vistes a les cingleres del Racó de Missa i de La Morera i, damunt mateix, el grau de l'Escletxa.
La tornada a la Cartoixa, per pista i retallant per la drecera, és fàcil i hi trobem el forn de calç del Rosalí i l'ermita de la Pietat. Ja som altre cop al punt d'inici amb ganes de tornar aviat al Monstant, en un altre itinerari que segur que ens sorprèn gratament.
Pere i Edgard
Iniciativa promoguda per: 
