Agenda
Notícies
19/12/2011
Crònica excursió a Montserrat
L'última excursió de l'any ens ha portat a una muntanya especial, emblemàtica, símbol d'identitat del nostre país: Montserrat. El dia començava fred i la claror arribava mentre anàvem en cotxe fins al lloc de sortida de l'excursió, Collbató. En arribar-hi, uns escassos dos graus ens recordaven a quina època de l'any estem. Travessat el poble, entràvem al parc natural de Montserrat i començàvem a caminar, sempre amb el bon guiatge de l'amic Benet. Començava la pujada, que fèiem durant els tres primers quilòmetres del recorregut (d'un total de catorze), primer per zones ombrívoles (i fredes) de bosc, després per zones obertes i aèries, que ens permetien caminar amb una temperatura còmoda a ple sol i gaudir de vistes dels voltants de Montserrat (Llobregat, Collserola...), així com contemplar les formes tan característiques d'aquesta muntanya.
Esmorzàvem en una zona ampla davant d'una estelada pintada a la roca i perfectament resguardats del vent escàs. Amb les energies renovades, seguíem el que ens quedava de pujada, sempre progressiva i serpentejant la muntanya, recorregut que ens obria la porta a noves vistes cada cop que canviàvem de vessant. Planejant i baixant, visualitzàvem primer els Pirineus nevats, la darrera de les serralades que es veien gràcies al dia tan nítid que vam agafar, i després entràvem al monestir de Montserrat, on vam arribar a temps (els excursionistes més ben preparats sobradament) per seguir la missa i la petita actuació de l'Escolania que la tanca. A l'esplanada del monestir ens trobàvem amb dos companys més que no ens van poder acompanyar.
Després, empreníem el camí de tornada a Collbató, passant pel costat dels misteris (escultures). La posició tan baixa del sol en aquesta època de l'any feia que passéssim un bon tram per l'ombra, fins que ens retrobàvem amb el sol i aprofitàvem per dinar. Després de l'alegria habitual en aquest moment de l'excursió, quedaven els últims metres de baixada abans d'arribar als cotxes, on ens vam desitjar bones festes i ens vam acomiadar fins l'any vinent.
L'última excursió de l'any va comptar amb una trentena d'excursionistes del Club. Ara ens queda aproximadament un mes per a la propera. Esperem retrobar-nos de nou tots i totes quan el Club torni a la seva activitat.
Edgard
Esmorzàvem en una zona ampla davant d'una estelada pintada a la roca i perfectament resguardats del vent escàs. Amb les energies renovades, seguíem el que ens quedava de pujada, sempre progressiva i serpentejant la muntanya, recorregut que ens obria la porta a noves vistes cada cop que canviàvem de vessant. Planejant i baixant, visualitzàvem primer els Pirineus nevats, la darrera de les serralades que es veien gràcies al dia tan nítid que vam agafar, i després entràvem al monestir de Montserrat, on vam arribar a temps (els excursionistes més ben preparats sobradament) per seguir la missa i la petita actuació de l'Escolania que la tanca. A l'esplanada del monestir ens trobàvem amb dos companys més que no ens van poder acompanyar.
Després, empreníem el camí de tornada a Collbató, passant pel costat dels misteris (escultures). La posició tan baixa del sol en aquesta època de l'any feia que passéssim un bon tram per l'ombra, fins que ens retrobàvem amb el sol i aprofitàvem per dinar. Després de l'alegria habitual en aquest moment de l'excursió, quedaven els últims metres de baixada abans d'arribar als cotxes, on ens vam desitjar bones festes i ens vam acomiadar fins l'any vinent.
L'última excursió de l'any va comptar amb una trentena d'excursionistes del Club. Ara ens queda aproximadament un mes per a la propera. Esperem retrobar-nos de nou tots i totes quan el Club torni a la seva activitat.
Edgard
Iniciativa promoguda per: 
